L’explosió: 1995-2005

La situació del surf a Catalunya la segona meitat de la dècada dels 90 ja era radicalment diferent a la de 10 anys abans: la xifra de practicants havia augmentat exponencialment i es repartia per tot la costa; coexistien nombroses botigues de surf i fabricants de tables i es celebraven petits campionats molt locals, normalment de la mà d’una botiga.

Tot i això, a finals dels 90 encara no existia una entitat que vertebrés el surf a Catalunya. Amb la introducció de internet a la vida diària això va canviar radicalment. Primer amb l’aparició de fòrums de discussió i després amb la difusió de iniciatives de tota mena.

Les primeres notícies d’una intervenció en el litoral marítim de la ciutat de Barcelona per aturar de manera definitiva els problemes d’erosió, de les platges va provocar que al 2002 es constituís l’Associació Catalana de Surf (ACS). Aquesta associació aplegava a un gran nombre de surfistes catalans (fins a 500 socis) i va organitzar de forma regular campionats de surf i activitats culturals (exposicions, passis de pel·lícules, concursos de fotografia, etc.); també va crear la primera escola de surf a Catalunya (l’Escola Catalana de Surf), a Montgat, al 2005. 

Quan l’Ajuntament de Barcelona i el M.O.P.U. iniciaren les obres de construcció d’espigons a les platges de Barcelona, l’ACS va engegar la campanya SOS SURF BCN.