Finals dels 80 i inicis dels 90: la primera generació

No va ser fins a la segona meitat dels anys 80 quan es va donar, en diferents llocs de Catalunya i de manera gairebé coincident, l’eclosió d’una primera generació de surfistes com a tal. La causa va ser la popularitat del windsurf i, especialment, la seva vessant més espectacular: el funboard. El funboard necessita vents forts (i si hi ha onatge, millor) i aquests condicions es donen sobretot a la tardor, l’hivern i la primavera. Molts windsurfistes doncs començaren a freqüentar les platges durant aquests mesos i s’adonaren que al Mediterrani hi havia onades surfejables, passant a practicar ambdós esports, iniciant-se al surf amb les seves planxes de windsurf ja que només hi havia botigues de windsurf a Catalunya i cap d’ells venia planxes de surf. 

Aquest fenomen es va donar de manera a diferents indrets de Catalunya, però especialment a les platges de Castelldefels, Barcelona i Badalona/Maresme Sud. Alguns d’aquests windsurfistes es passaren totalment al surf mentre que altres seguiren combinant els dos esports. 

Dos factors que contribuïren a accelerar l’eclosió d’aquesta primera generació de surfistes catalans foren:

1)     L’arribada de dos esports germans del surf que van arrelar amb èxit a Catalunya (el snowboard i el skate), i a popularització del surf a nivell global a través de la televisió i el cinema: “Los Vigilantes de la Playa” (1989) i “Le llamaban Bodhi” (1991).

2)     L’explosió del surf a molts llocs d’Espanya, provocant que cada any arribessin a les universitats catalanes estudiants que ja surfejaven en les seves comunitats d’origen (País Basc, Astúries, Canàries, Galícia, etc.) i que aprofitaven per surfejar aquí durant l’any escolar, establint relacions amb els surfistes catalans. 

Així doncs, a partir de finals dels 80 i començaments dels 90 es van establir les primeres botigues de surf (Tac-Tic, Free), aparegueren les primeres marques de planxes de surf catalanes (Zeler, Siux) i van tenir lloc els primers campionats de surf a Catalunya (Castelldefels, Badalona, Segur de Calafell, Barcelona, Sitges, etc... fins i tot va haver-hi un intent de fer celebrar un primer circuit català de surf que no es va poder acabar.

A partir 1991 també comencen a aparèixer a les dues revistes estatals de surf (Tres60 i Surfer Rule) les primeres mencions, fotos i reportatges de surf a Catalunya, de manera cada cop més regular a mida que passaren els anys.